>> Produccions d'en Kotya <<

26 Juliol 2009

Ruta de tardor: Fageda de la Grevolosa

Filed under: Viatges i oci — jaumemg @ 19:45
http://webs.ono.com/jaumemg/mus/SIRIUS.SNG.kss
retall-grevolosa

Octubre de 2008 - Participants: Elena, Sisi, Fran, Jaume i saltant a quatre potes, la Pipa.

Secció: Dominguerisme avançat

Sant Andreu de la Vola – Sant Pere de Torelló (OSONA)

Com s’hi arriba:
Sortirem de Barcelona per l’autovia de l’Ametlla (C-17) i un cop passat Vic, enlloc de seguir cap al nord direcció Puigcerdà ens desviarem a l’esquerre per agafar l’eix Vic- Olot per la C-37, o sigui la nova carretera que ens evita de pujar la collada de Bracons per la carretera antiga travessant-la pels polèmics túnels. Al tanto que després d’haver passat pocs trams de túnel de seguida hi ha el senyal de Sant Andreu de la Vola. Al sortir de l’eix ens trobarem en un creuament senyalitzat de l’antiga carretera BV 5224 i tirarem a la dreta direcció la Collada de Bracons un parell de kms.

La ruta:

El molí de Bracons

El molí de Bracons

Després de deixar el cotxe al Km. 23 de la carretera BV 5224 vam començar el camí en el revol pronunciat que fa a la dreta la carretera. Vam pujar una mica més fins al Molí de Bracons, la casa de pagés amb tot de vaques pasturant.
Rodejant la casa per la dreta i passant entre les vaques el camí baixa i travessa el Torrent de Bracons i llavors segueix baixant cap al sud i girant cap a l’esquerre fins molt a prop del punt senyalat al plànol com (turó de) la Pastera. En aquest creuament si seguim pel camí que puja a mà esquerre es va cap a la Collada de Bracons i nosaltres vam seguir avall al sud cap a la Grevolosa.
Des d’aquí en un moment ja erem a la fageda, ja que després de seguir el camí ample una estona més de seguida vam haver d’agafar un corriol que s’enfilava a l’esquerre i que seguint-lo ens endinsavam al Pla de la Grevolosa.
Allí vam descansar i dinar, inclosa la Pipa que també estava afamada.
Després de contemplar i experimentar la grandiositat dels faigs monumentals de la Grevolosa i quan no veiem més camí per sortir d’allí que desfer el d’anada, l’Elena va trobar un camí després de que ella i la Sisi s’enfilessin per una pendent molt pronunciada plena de fullaraca i que relliscava molt.
De seguida vam veure a un arbre una marca blanca i vermella del GR 151-1 (tram de la Collada de Bracons a Rupit) i vam anar baixant cap a sud de cara al sol de tarda per aquell camí ample a veure on ens portava…

grevolosa_ruta

Finalment i després de mitja horeta de baixar erem en un creuament davant d’un prat, el Prat de la Vola per on passa el riu Fornés: a mà dreta seguia una pista de terra i en front nostre el camí travessava el riu. Convençuts de que ara sí que no sabiem per on tirar vam preguntar a un 4×4 que semblava venir de la civilització. Molt amablament ens van indicar que la pista anava fins al poble de Sant Andreu de la Vola, però que també podiem arribar fins a l’ermita de Sant Nazari i desde allí arribar altre cop a la carretera BV-5224 a buscar el cotxe. Seguint les indicacions vam serguir la pista de terra passant per davant del Güell, una casa de pagès molt maca (que també ofereix turisme rural i que poc temps després aniriem a descobrir l’Elena, la Pipa i jo), un prat ple de vaques per a continuació trobar un trencall a mà dreta just abans de que la pista principal creués el riu Fornés. La desviavió a agafar està senyalitzatzada com “Puigsacalm” entre d’altres indicacions.
La pista puja forta
ment i es recargola cap a la dreta per després tornar a baixar i seguir cap al nord. Una bona estona després arribàvem a l’ermita de Sant Nazari que ens havien indicat, però per la nostra desesperació estava tota tancada per les obres de restauració i no es veia per enlloc el camí que seguia cap a la Grevolosa. Finalment el vam trobar rodejant la tanca de les obres per la dreta i seguint la canalització d’aigua que arribava a la casa. Després de seguir un bon troç per aquest corriol (el terra encara era remogut perquè anàvem trepitjant per on havien soterrat la tuberia d’aigua) i passar un parell de creuaments ja començavam a sentir cotxes per la carretera. Més tranquils al comprovar que ja estàvem en el camí que haviem fet a l’anada vam seguir amunt i cap a l’esquerra deixant el torrent a mà esquerre i un prat que també haviem vist a l’anada. Finalment arribàvem a la carretera 200 metres més avall de la corba on haviem deixat els cotxe, que de fet era el lloc d’on haviem d’haver sortit, però llavors ens haguèssim perdut el Molí de Bracons i les vaques.

Temps aproximat de recorregut:
3h llargues, sense comptar parades per dinar i descansar.
Distància recorreguda:
aprox. 10 Km.

Web del Güell:   http://www.elguell.com

(veure + fotos del Güell i voltants)

“Blog” de weblog

Filed under: De tot una mica — jaumemg @ 19:17

Feia dies que em feia ballar el cap el perquè alguns blogs en català haviem decidit emprar el terme bloc acabat amb “c”. He de confesar que jo mateix l’havia escrit inicialment amb la grafia “bloc” per tal de catalanitzar-lo, però després de llegir la següent reflexió d’en Gabriel Babiloni (lingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears) m’he convençut que per ser fidels a l’origen etimològic del terme weblog és molt millor escriure blog.

http://www.bibiloni.net/blog/blog.pdf

19 Juliol 2009

Túnez frustrado (burrocracia embajatorial)

Filed under: Viatges i oci — jaumemg @ 18:35

Este verano y aprovechando los últimos días de la segunda quinzena de junio (por lo del descuento de la agencia de turno en reservar las vacaciones anticipadas) decidimos con mi mujer contratar una semana de descanso en Túnez para primeros de agosto.  El plan era el siguiente:  un pequeño tour de cuatro días por los poblados del desierto y otros tres días de sol y playa en Hammamet.

Hasta aquí todo parecía chupado:  abonamos la entrada del viaje en la agencia y quedamos de acuerdo con ellos que nosotros mismos gestionaríamos el visado para mi mujer (por ver si ahorrábamos algo de los casi 100€ que nos pedían para el trámite).  Aclarar que los españoles tienen suficiente con el pasaporte para viajar a paises como Marruecos o Túnez pero si tienes otra nacionalidad y residencia española, deberás contactar la embajada pertinente y posiblemente necesites visado de entrada.

Así fue como mi mujer llamó a la embajada de Túnez en Madrid, que es dónde indicaba la web que debía solicitarse. Como paso previo al envío del pasaporte le pidieron rellenar un formulario (también descargable en la web)  y enviarlo por correo a la embajada junto a fotocopias de su pasaporte y DNI.  Le indicaron que transcurridos diez días debía volver a llamar para saber si todo estaba en regla y podía proceder al envío del pasaporte original.

Después de diversas llamadas días después del plazo indicado consiguió que le confirmaran que podía enviar el pasaporte, alegando que no les había sido posible atenderlo antes porqué aún estaban tramitando visados turísticos para el mes de julio. Le indicaron como hacerlo: debía enviarlo por mensajero y cuando estuviera hecho el visado, solicitar también la recogida por mensajero.

Resuelto esto sólo quedaba concretar el modo en que debía realizarse el pago de los 23€ que cuesta el visado por ocho días de estancia. Para nuestro asombro le indicaron que debía enviar dicha cantidad junto al pasaporte vía mensajería. Como nos pareció algo extraño ese procedimiento decidimos consultar a diversas empresas de mensajería cercanas a nuestro domicilo y todas nos dieron la misma respuesta: no se puede enviar metálico dentro de un paquete o sobre por mensajero, incluso nos advirtieron de que si por alguna razón el dinero desaparece ellos no se hacen responsables.

Visto lo visto la cosa empezaba a oler cada vez peor. Decidimos enviar un e-mail a la embajada constatando lo inadecuado del método de envío para que nos dieran un sistema alternativo de pago:  ingreso en cuenta corriente o giro postal, por poner dos ejemplos.  Transcurridos dos días sin haber recibido respuesta al correo, mi mujer llamó de nuevo a la embajada para explicarles el resultado de la consulta a las empresas de mensajería y rogarles un método alternativo de pago.  Estos seguían en sus trece, insistiendo en que siempre lo habían recibido así sin mayor problema (al parecer estar fuera de la legalidad tampoco les parecía mayor problema). Al final accedieron a que hiciéramos un giro postal…

La gota que colmó el vaso de nuestra paciencia fue una última llamada que realizó mi mujer al consulado de Túnez en Barcelona, con el fin de saber si ellos podían gestionar el trámite del pago. La atendieron con tal mala educación que hasta le colgaron el teléfono.

En este punto y después de valorar las ganas que nos quedaban de hacer el viaje (muy poquitas) decidimos como se dice vulgarmente “mandarlos a la mierda” y simplemente cancelamos el viaje con la agencia, aún y perdiendo 60€ del seguro de cancelación y gastos de gestión. También escribí un nuevo e-mail a la embajada explicando educadamente que debido al mal trato recibido y a la poca seriedad demostrada habíamos decidido anular el viaje, mensaje que huelga decir tampoco tuvo respuesta.

Moraleja:  si a pesar de todo tienes intención de ir a Túnez y necesitas visado, hazme caso, no lo dudes, paga y que lo tramite la agencia de viajes, por lo menos no te van a fastidiar el viaje estos impresentables de la embajada.

http://www.destino-tunez.com/Embajada/window_visado.htm

15 Juliol 2009

Canvia el chip, o millor dit, el software

Filed under: Software Lliure — jaumemg @ 13:26

>> Un bon motiu per usar soft lliure (una experiència personal):

Posem per exemple que ens trobem amb una necessitat concreta i puntual a cobrir:  un software per descomprimir un .rar que conté una imatge UDF desde Windows. El pas immediat acostuma a ser buscar ajuda a Google i la nostra cerca acostumarà a portar-nos a un software no lliure => versió de prova => no 100% funcional o que caduca en un plaç curt de temps. Aquest segon pas fins i tot pot generar una segona necessitat derivada de la primera:  un número de serie o crack per poder usar de forma “furtiva” aquest software sense les restriccions de la versió d’avaluació. Després de visitar un parell de webs descarreguem l’ansiat crack o serial i si tenim sort només haurem perdut una horeta en la empresa.

Si no en tenim (de sort) el més possible és que acabem renegant de Santa Tecla.  I llavors és quan ens recordem de l’existència del software lliure. En el meu cas,  buscant un descompressor per Linux, vaig trobar aquest projecte ubicat a SourceForge.net, disponible tant per plataformes Linux com per Windows, i després d’instal·lar-lo comences a veure el cel…

http://peazip.sourceforge.net/index.html

Val a dir que després de descobrir el Peazip he fet coneixença de molts altres programes compressors genials amb llicència GPL com el 7-Zip, però he comentat el Peazip perquè va ser el primer que vaig usar i em va sol·lucionar el problema.

Conclusió:  el software lliure et pot estalviar molt de temps i renecs.

4 Juliol 2009

Un bloc per la memòria

Filed under: De tot una mica — jaumemg @ 16:05

Hola!

Benvinguts a aquest bloc nascut l’estiu del 2009.

Espero que el cristall de glaç  que tot seguit us deixo (vist al microscopi electrònic i acolorit) no es desfaci tot i la calor d’aquests dies… serà qüestió de posar-lo a la fresquera.

La intenció és que aquest blog sigui un racó on “congelar” les petites gotes de vida que cadascú vulgui aportar.

Jaume

cristall de glaç

Bloc a WordPress.com.