>> Produccions d'en Kotya <<

16 Agost 2010

Sagunto limita el tráfico en su casco antiguo con tarjetas de control vecinal

Filed under: Viatges i oci — jaumemg @ 1:23

Olé, olé, ya era año…

Seguro que los vecinos del casco antiguo y el turista  saldrán beneficiados.

http://www.lasprovincias.es/v/20100610/valencia/sagunto-limita-trafico-casco-20100610.html

6 Juny 2010

Ruta pel Montseny. GR-5 : Aiguafreda – Montseny – Sant Celoni

Filed under: Viatges i oci — jaumemg @ 23:21

LA IDEA

Cim del Tagamanent

Cim del Tagamanent

La idea seria quedar el dissabte ben d’hora a Aiguafreda (parada de Renfe “Sant Martí de Centelles”, a la línia 3 de Vic/Puigcerdà) i començar a caminar seguint el GR-5:

Dissabte: Cim del Tagamanent (1059m), Pla de la Calma, El Vilar, Sant Martí, poble de Montseny (550m). Sopar i dormir a l’Hostal Montserrat (mitja pensió: 72€/ habitació doble). TOTAL: 23,5 km

Diumenge: Montseny , Plana del Coll (936m), Can Riera de Ciuret, Can Grau, Can Pitarra, Sant Celoni. TOTAL: 20,5 Km
He de comentar que hi ha una variant del gr5, que és el GR5-2, que es desvia del GR5 i puja cap al Matagalls, Les Agudes i el Turó de l’Home, però no crec que estiguem amb prou forma com per fer-ho. Jo descartaria ja de bon principi aquesta opció.

Per tornar es pot agafar el tren a Sant Celoni cap a Barcelona (n’hi ha fins les 23h).
D’aquesta pàg web de la FEEC, només fariem les etapes 9 i 10.

http://www.feec.org/Informacio%20Gral/sender/fitxes/prova/fitxa.php?IdSender=5

LA RUTA

  • Cap de setmana del 22 i 23 de maig de 2010.
  • Assistents: Jaume, Raúl, Nacho, David, Mon, Noe i Pau.

Dissabte,  22 de maig : AIGUAFREDA – MONTSENY

Hora sortida: 9h, dissabte matí.
Lloc de trobada: Estació de Renfe de Sant Martí de Centelles (Linia 3 rodalies)

Ens trobem, de fet, al primer vagó del tren, quan la Noe i el Pau pugen a Granollers-Canovelles. En arribar a les 9h a Aiguafreda parem un moment a un bar del poble a fer uns cafès i entrepans. Seguint amunt la riera de l’Avencó iniciem la nostra ruta, que ens portarà al final del dia fins al petit poble de Montseny, 23 kms més endavant.
En parem uns minuts a Puig Agut, una casa enderrocada on ens fem algunes fotos. Cap a les 11’30h arribem al collet de Sant Martí (965m), lloc on hi ha el sender que porta al cim del Tagamanent (1059m). Agafem aquest sender i en 10 minuts arribem al cim, on contemplem les vistes, descansem després de la pujada, i mengem alguna cosa.

12h. Baixem fins al collet de St. Martí i reemprenem el GR5, passant al cap d’un rato per Can Bellver i Ca l’Agustí. Tot aquest recorregut transcorre per antics camps de conreu (que es podrien confondre amb prats supraforestals) on no hi ha gaire ombra.

Pla del Cafè

Pla del Cafè

A partir del Parany el paisatge es torna més arbustiu i això coincideix amb un progressiu ennuvolament del cel, que comença a amenaçar pluja.
Des del Parany fins Pedres Blanques la pista forestal emprèn un lleuger però constant ascens que ens porta dels 1100 als 1250 metres (punt més alt de la ruta), i allí ens trobem a un guarda forestal que ens indica que en poc menys d’1 km arribarem al Plà del Cafè, lloc on el GR5 baixa abruptament cap a l’est pel Sot amb el mateix nom. En aquest moment és quan comença un plugim que, tot i parar en ocasions, ens avisarà que això només és el principi d’una tarda passada per aigua.

A les 14h arribem al Plà del Cafè on unes vaques jeuen en un prat i a la dreta del camí hi ha una casa enderrocada (color cafè) i un prat estampat de floretes blanques molt bucòl·lic. Decidim parar en aquest idíl·lic indret a fer un mos i reposar una estona, però just quan portem 5 minuts asseguts comencen a caure uns goterons que pronostiquen el pitjor…

Decidim no quedar-nos allí i, sense fer el cafetó, baixem pel Sot del Cafè sota una ja intensa pluja. De seguida ens endinsem en un bosc de roure i alzina que ens fa una mica de paraigüa mentre baixem per un corriol rocós que a trossos no sembla digne d’un GR. Amb l’aigua de la pluja, les roques es tornen relliscoses i hem d’anar en compte de no caure, tot i que el Mon brinca com les cabres de les muntanyes de Tremp.

La pluja ens continua acompanyant en arribar al Sot de Can Bassa (845m) on hi ha un torrent que es creua a gual, tot i que no porta gaire aigua i ens és fàcil travessar-lo. A partir d’aquí el camí es torna més ample i planer, tot i que continua en descens.

15.30h Can Vilar. Gran masia restaurada que deixem a l’esquerra. La pluja encara ens acompanya. El David s’ha tret l’impermeable en els curts moments en què ha deixat de ploure i després no se l’ha tornat a posar, i ja va tot xop. Els altres intentem tapar la motxilla amb bosses de plàstic per intentar mantenir la roba neta en estat sec.

16.30h. Parem uns minuts a L’Ermita de Sant Martí del Montseny (650m) i continuem sota una pluja cada cop més minça.

16.50h Creuem el riu Tordera pel pont de la Llavina i continuem endavant. La majoria ja comencem a estar cansats (sobretot de la pluja). Als pocs minuts de camí planer trobem una pista asfaltada que puja a la Carretera BV-5301, que seguim uns metres fins veure que el GR es fica cap a la dreta, resseguint la carretera per un bonic sender.

17.30h. Arribem al poble de Montseny (500m) per l’accés principal asfaltat i parem davant de la panaderia-colmado-xarcuteria per comprar una mica de coca de sucre (gràcies Jaume) per reposar energia. Els nostre Hostal Montserrat queda a uns 500m, pujant una pista asfaltada, que coincideix uns metres amb el GR5 i que demà reprendrem quan ens haguem canviat la roba xopa, dutxat i recuperat de l’esforç.

Diumenge 23 de maig: MONTSENY – SANT CELONI

Quin gust de vegetació i fresqueta de camí!

Quin gust de vegetació i fresqueta de camí!

Esmorzem a l’Hostal a les 9h. Dos opcions: pa amb tomàquet i embotit casolà, o torrades amb mantega i magdalenes (5 – 2).

Baixem fins la botiga del poble a comprar provisions per la ruta, i decidim també anar a dinar a un restaurant de Campins quan passem prop d’allà cap a les 14h-15h.

10h. El paissatge és verd, fresc i ombrívol (fins i tot trobem alguns castanyers) i fa una dia molt més clar i assolellat que el dia anterior. A la mitja hora ens equivoquem de camí i anem a parar a l’entrada d’un xalet on s’acaba el camí, on una dona (ja acostumada a excursionistes despistats) ens indica el trencall que havíem d’haver agafat.

Travessem diversos torrents (alguns amb força aigua) i mica en mica anem pujant per camins i corriols travessant diverses vegades la carretera que va de Costa del Montseny a Santa Fe, a la vegada que la vegetació es torna de mica en mica més mediterrània, amb bosc d’alzina i algun roure.

12h. En arribar a la Plana del Coll (900m) tornem a creuar la carretera i fem una parada “tècnica” a Fontmartina, on reposem energia per afrontar la baixada que ens portarà ja des d’aquí a cotes més baixes per acabar el dia a Sant Celoni, poble de residència de la Noe i el Pau. L’indret on ens trobem és freqüentat per una espècie molt habitual d’aquests llocs accessibles, que arriba en vehicle motoritzat, porta criatures i tot d’estris per fer el dinar de diumenge.

13h. Passem per Can Riera de Ciuret, on el Jaume tenia previst de casar-se ara fa 2 anys però que al final van decidir que no per impresentabilitat dels amos, i allí agafem un seguit de pistes amples i tedioses que alternaran el pla, amb baixades i alguna pujada, i ens acompanyaran un bon grapat de quilòmetres fins acabar de deixar-nos els peus i els genolls en un estat proper a la deplorabilitat.

14’30h. L’últim tram de baixada per una pista pedregosa amb fort pendent ens portarà a un camí més planer on hi ha un seguit de masies i cases envoltades de camps i canals d’aigua, tot molt bucòl·lic. Això ens indica que estem a punt d’arribar a Campins.

a esmorzar falta gent!

a esmorzar falta gent!

15.15h. Arribem a un trencall on creua un carrer asfaltat, ideixem el GR5 a l’esquerra per anar a dinar a un restaurant de Campins al costat de la Carretera BV-5301, on dinem amb gana (però tampoc massa degut al cansament) menjar típic de cuina catalana i vi negre de la casa potable. El Jaume agafa una pàjara i el Pau es treu els mitjons i les botes just quan entra l’amo a demanar què volem.

Després d’un intent de rendició per part d’alguns membres de l’expedició (que volien agafar un bus fins a Sant Celoni), decidim per majoria continuar fins a Sant Celoni a peu, tornant al creuament que havíem deixat abans. El camí final és agradable i en lleugera baixada, entre boscs d’alzines i roures.

19h. En arribar a Sant Celoni cometem un lleuger “despist” però finalment travessem el pont de la Riera del Pertegàs i entrem al poble. Travessem el poble per anar a l’estació del tren i ens despedim dels que encara han d’arribar a Barcelona i Hospitalet.

Fins una altra!

Pau Martí Gómez

3 Abril 2010

Procesión de autos en Sagunto

Filed under: Viatges i oci — jaumemg @ 0:19

Aprovechando las fiestas de Semana Santa hemos estado tres días en Sagunto alojados en casa de un amigo que vive en el Casco Antiguo. Es la tercera vez que lo visitamos y es que encontramos Sagunto encantador.

Para el que no haya estado decir que el casco viejo de Sagunto rodea la falda de un cerro (de la Sierra Calderona) en cuya cima se encuentran los restos del Castillo de Sagunto: una superposición de estilos arquitectónicos romanos, medievales y musulmanes. Si os animáis a caminar un poco podréis encontrar fácilmente unos caminos señalados con marcas azules y verdes que rodean el cerro y a su vez el castillo desde los que disfrutaréis de unas vistas de la ciudad espectaculares.

La recomendación, si como en nuestro caso habéis llegado en coche a Sagunto, es que lo dejéis en la zona del río (a cinco minutos andando del casco viejo). Y si tuvierais dificultades para encontrar dónde aparcar encontraréis una zona de aparcamiento de tierra bajando al mismo cauce seco del río.

La sugerencia no es gratuita si pretendéis disfrutar de esta ciudad pensada para los viandantes, no para los coches:

– Las callejuelas laberínticas y estrechas del casco viejo no están pensadas para circular con vehículos de cuatro ruedas.

– A pesar de que el año pasado se adoquinó el casco antiguo de Sagunto, sigue siendo transitado a velocidad no regulada (+ de 50Km/h) por un gran volumen de coches que por alguna inexplicable razón (quizá una deficiente ordenación urbanística) circulan por calles como el Carrer Major dónde el ancho de la calle deja a duras penas unos centímetros de acera para el peatón y en otros es directamente inexistente.

– Muchos vecinos que no tienen la suerte de tener plaza de párquing en su casa no tienen más remedio que dejar los coches aparcados en las callejuelas estrechas con pendientes de aquí te espero y ocupando calzada y acera (pero claro, lo importante es tener el coche bajo de casa).

Tuvimos la suerte de llegar un miércoles, día de mercado, y poder pasearnos por la multitud de paradas de ropa, fruta y verdura que se encuentran en sus calles. Si sois de ciudad apreciaréis la calidad y los inmejorables precios de la fruta y verdura que se puede encontrar en estos mercados.

Y llegaron las procesiones de Semana Santa… oh, que gozo tener por algunas horas las calles del antiguo sólo para los peatones!

El tercer día nos decidimos a ir a Valencia a visitar el IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) y como buenos turistas que somos optamos por ir en tren de Cercanías y dejar el coche quietecito. La estación está a menos de diez minutos andando desde casa de nuestro amigo y la distancia que separa la capital de Sagunto es sólo de 25kms. Sorprendidos nos quedamos al tener que pagar casi 5€ por persona para un billete de ida y vuelta Sagunto-Valencia (4,70€). Y lo peor, según nos comentó nuestro amigo en Sagunto, es que no existe un abono de 10 viajes que permita hacer este trayecto de forma más económica. Sólo un abono mensual que presuntamente sólo será viable para el que trabaja a diario en Valencia y lo amortiza. Y volviendo al tema de la movilidad me asalta el siguiente pensamiento:

– El precio del billete sencillo y la inexistencia de abonos (excepto el mensual) hacen que el transporte público (en este caso el tren) no resulte una alternativa viable al coche en términos económicos, ya que ir y volver en coche costaría algo menos de 2€ en carburante, suponiendo que no tuviéramos que pagar aparcamiento en Valencia.

Terminar esta reflexión apuntando si tendrá alguna relación lo dicho con que haya tantas casas y pisos en venta en el Casco Viejo de Sagunto, un casco viejo que a mi entender tiene todos los alicientes para desear vivir en él: calles bonitas para pasear, todo tipo de comercios cerca (Camí Reial), la tranquilidad del monte a un paso, etc. Pero todo este encanto desaparece cuando no puedes caminar durante 1 minuto sin tener que ceder el paso al rey auto, que circula más mal que bien por estas añejas callejuelas.

Creo que éste es un problema serio, tanto para los vecinos que conviven con él como para el potencial turístico que posee esta ciudad.

16 Agost 2009

TRON Legacy

Filed under: Viatges i oci — jaumemg @ 12:43

TRON LEGACYQuina seria la meva sorpresa quan l’altre dia rebo d’un amic el link al trailer de Tron Legacy, la més llargament anomenada Tron 2 i que quasi havia perdut l’esperança de que es convertís en realitat.

Per qui no hagi vist la pel·lícula original dir que es tracta d’un film d’aventura i ciència ficció produït per Disney l’any 1982 i que va aconseguir crear un món digital amb una tecnología que encara no ho era, fent interactuar actors de carn i ossos en un món suposadament digital (efecte aconseguit amb la tècnica de pintat amb llum). Per això es pot afirmar que TRON es va avançar al seu temps i que potser no va tenir l’èxit i el reconeixement que es mereixia en una societat encara pre-digital (en aquell temps jo era un marrec de 6 anys i el meu pare es va comprar el seu primer ordinador: un Toshiba T100 sense disc dur i amb 64Kb de RAM).

Tron Legacy està sent dirigida per Joseph Kosinski i protagonitzada per Jeff Bridges i Bruce Boxleitner que ja apareixien a la primera part, acompanyats per Olivia Wilde i Beau Garrett. En el trailer es parla d’estrena el 2010 i d’altres fonts apunten que serà una de les pel·lícules més cares de la història… els incondicionals de la primera part l’esperarem amb candeletes.

El trailer de Tron Legacy:

http://www.flynnlives.com/media/video/0xendgame.aspxTron Legacy2

Imatges i més material:

http://tron-2-trailer.blogspot.com/

Argument de Tron Legacy (en anglès):

http://www.youtube.com/watch?v=23s6sgcHG_U

26 Juliol 2009

Ruta de tardor: Fageda de la Grevolosa

Filed under: Viatges i oci — jaumemg @ 19:45
http://webs.ono.com/jaumemg/mus/SIRIUS.SNG.kss
retall-grevolosa

Octubre de 2008 - Participants: Elena, Sisi, Fran, Jaume i saltant a quatre potes, la Pipa.

Secció: Dominguerisme avançat

Sant Andreu de la Vola – Sant Pere de Torelló (OSONA)

Com s’hi arriba:
Sortirem de Barcelona per l’autovia de l’Ametlla (C-17) i un cop passat Vic, enlloc de seguir cap al nord direcció Puigcerdà ens desviarem a l’esquerre per agafar l’eix Vic- Olot per la C-37, o sigui la nova carretera que ens evita de pujar la collada de Bracons per la carretera antiga travessant-la pels polèmics túnels. Al tanto que després d’haver passat pocs trams de túnel de seguida hi ha el senyal de Sant Andreu de la Vola. Al sortir de l’eix ens trobarem en un creuament senyalitzat de l’antiga carretera BV 5224 i tirarem a la dreta direcció la Collada de Bracons un parell de kms.

La ruta:

El molí de Bracons

El molí de Bracons

Després de deixar el cotxe al Km. 23 de la carretera BV 5224 vam començar el camí en el revol pronunciat que fa a la dreta la carretera. Vam pujar una mica més fins al Molí de Bracons, la casa de pagés amb tot de vaques pasturant.
Rodejant la casa per la dreta i passant entre les vaques el camí baixa i travessa el Torrent de Bracons i llavors segueix baixant cap al sud i girant cap a l’esquerre fins molt a prop del punt senyalat al plànol com (turó de) la Pastera. En aquest creuament si seguim pel camí que puja a mà esquerre es va cap a la Collada de Bracons i nosaltres vam seguir avall al sud cap a la Grevolosa.
Des d’aquí en un moment ja erem a la fageda, ja que després de seguir el camí ample una estona més de seguida vam haver d’agafar un corriol que s’enfilava a l’esquerre i que seguint-lo ens endinsavam al Pla de la Grevolosa.
Allí vam descansar i dinar, inclosa la Pipa que també estava afamada.
Després de contemplar i experimentar la grandiositat dels faigs monumentals de la Grevolosa i quan no veiem més camí per sortir d’allí que desfer el d’anada, l’Elena va trobar un camí després de que ella i la Sisi s’enfilessin per una pendent molt pronunciada plena de fullaraca i que relliscava molt.
De seguida vam veure a un arbre una marca blanca i vermella del GR 151-1 (tram de la Collada de Bracons a Rupit) i vam anar baixant cap a sud de cara al sol de tarda per aquell camí ample a veure on ens portava…

grevolosa_ruta

Finalment i després de mitja horeta de baixar erem en un creuament davant d’un prat, el Prat de la Vola per on passa el riu Fornés: a mà dreta seguia una pista de terra i en front nostre el camí travessava el riu. Convençuts de que ara sí que no sabiem per on tirar vam preguntar a un 4×4 que semblava venir de la civilització. Molt amablament ens van indicar que la pista anava fins al poble de Sant Andreu de la Vola, però que també podiem arribar fins a l’ermita de Sant Nazari i desde allí arribar altre cop a la carretera BV-5224 a buscar el cotxe. Seguint les indicacions vam serguir la pista de terra passant per davant del Güell, una casa de pagès molt maca (que també ofereix turisme rural i que poc temps després aniriem a descobrir l’Elena, la Pipa i jo), un prat ple de vaques per a continuació trobar un trencall a mà dreta just abans de que la pista principal creués el riu Fornés. La desviavió a agafar està senyalitzatzada com “Puigsacalm” entre d’altres indicacions.
La pista puja forta
ment i es recargola cap a la dreta per després tornar a baixar i seguir cap al nord. Una bona estona després arribàvem a l’ermita de Sant Nazari que ens havien indicat, però per la nostra desesperació estava tota tancada per les obres de restauració i no es veia per enlloc el camí que seguia cap a la Grevolosa. Finalment el vam trobar rodejant la tanca de les obres per la dreta i seguint la canalització d’aigua que arribava a la casa. Després de seguir un bon troç per aquest corriol (el terra encara era remogut perquè anàvem trepitjant per on havien soterrat la tuberia d’aigua) i passar un parell de creuaments ja començavam a sentir cotxes per la carretera. Més tranquils al comprovar que ja estàvem en el camí que haviem fet a l’anada vam seguir amunt i cap a l’esquerra deixant el torrent a mà esquerre i un prat que també haviem vist a l’anada. Finalment arribàvem a la carretera 200 metres més avall de la corba on haviem deixat els cotxe, que de fet era el lloc d’on haviem d’haver sortit, però llavors ens haguèssim perdut el Molí de Bracons i les vaques.

Temps aproximat de recorregut:
3h llargues, sense comptar parades per dinar i descansar.
Distància recorreguda:
aprox. 10 Km.

Web del Güell:   http://www.elguell.com

(veure + fotos del Güell i voltants)

19 Juliol 2009

Túnez frustrado (burrocracia embajatorial)

Filed under: Viatges i oci — jaumemg @ 18:35

Este verano y aprovechando los últimos días de la segunda quinzena de junio (por lo del descuento de la agencia de turno en reservar las vacaciones anticipadas) decidimos con mi mujer contratar una semana de descanso en Túnez para primeros de agosto.  El plan era el siguiente:  un pequeño tour de cuatro días por los poblados del desierto y otros tres días de sol y playa en Hammamet.

Hasta aquí todo parecía chupado:  abonamos la entrada del viaje en la agencia y quedamos de acuerdo con ellos que nosotros mismos gestionaríamos el visado para mi mujer (por ver si ahorrábamos algo de los casi 100€ que nos pedían para el trámite).  Aclarar que los españoles tienen suficiente con el pasaporte para viajar a paises como Marruecos o Túnez pero si tienes otra nacionalidad y residencia española, deberás contactar la embajada pertinente y posiblemente necesites visado de entrada.

Así fue como mi mujer llamó a la embajada de Túnez en Madrid, que es dónde indicaba la web que debía solicitarse. Como paso previo al envío del pasaporte le pidieron rellenar un formulario (también descargable en la web)  y enviarlo por correo a la embajada junto a fotocopias de su pasaporte y DNI.  Le indicaron que transcurridos diez días debía volver a llamar para saber si todo estaba en regla y podía proceder al envío del pasaporte original.

Después de diversas llamadas días después del plazo indicado consiguió que le confirmaran que podía enviar el pasaporte, alegando que no les había sido posible atenderlo antes porqué aún estaban tramitando visados turísticos para el mes de julio. Le indicaron como hacerlo: debía enviarlo por mensajero y cuando estuviera hecho el visado, solicitar también la recogida por mensajero.

Resuelto esto sólo quedaba concretar el modo en que debía realizarse el pago de los 23€ que cuesta el visado por ocho días de estancia. Para nuestro asombro le indicaron que debía enviar dicha cantidad junto al pasaporte vía mensajería. Como nos pareció algo extraño ese procedimiento decidimos consultar a diversas empresas de mensajería cercanas a nuestro domicilo y todas nos dieron la misma respuesta: no se puede enviar metálico dentro de un paquete o sobre por mensajero, incluso nos advirtieron de que si por alguna razón el dinero desaparece ellos no se hacen responsables.

Visto lo visto la cosa empezaba a oler cada vez peor. Decidimos enviar un e-mail a la embajada constatando lo inadecuado del método de envío para que nos dieran un sistema alternativo de pago:  ingreso en cuenta corriente o giro postal, por poner dos ejemplos.  Transcurridos dos días sin haber recibido respuesta al correo, mi mujer llamó de nuevo a la embajada para explicarles el resultado de la consulta a las empresas de mensajería y rogarles un método alternativo de pago.  Estos seguían en sus trece, insistiendo en que siempre lo habían recibido así sin mayor problema (al parecer estar fuera de la legalidad tampoco les parecía mayor problema). Al final accedieron a que hiciéramos un giro postal…

La gota que colmó el vaso de nuestra paciencia fue una última llamada que realizó mi mujer al consulado de Túnez en Barcelona, con el fin de saber si ellos podían gestionar el trámite del pago. La atendieron con tal mala educación que hasta le colgaron el teléfono.

En este punto y después de valorar las ganas que nos quedaban de hacer el viaje (muy poquitas) decidimos como se dice vulgarmente “mandarlos a la mierda” y simplemente cancelamos el viaje con la agencia, aún y perdiendo 60€ del seguro de cancelación y gastos de gestión. También escribí un nuevo e-mail a la embajada explicando educadamente que debido al mal trato recibido y a la poca seriedad demostrada habíamos decidido anular el viaje, mensaje que huelga decir tampoco tuvo respuesta.

Moraleja:  si a pesar de todo tienes intención de ir a Túnez y necesitas visado, hazme caso, no lo dudes, paga y que lo tramite la agencia de viajes, por lo menos no te van a fastidiar el viaje estos impresentables de la embajada.

http://www.destino-tunez.com/Embajada/window_visado.htm

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.